Nou Barris també necessita salvació
Joan Minguet Batllori, historiador de l’art, professor d’història de l’art i expresident de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, va publicar, el dimarts 27 de febrer, un article a Vilaweb titulat ‘Que algú ens salvi de Xavier Marcé’. L’article crida l’atenció pels qualificatius amb què descriu a l’actual regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona i per aquest motiu va córrer ràpidament per whatsapps i altres xarxes socials. Però a Nou Barris l’article no va sorprendre, ja que el polític socialista també és regidor del Districte des de juliol de 2020 i, des d’aleshores, els tretze barris han tingut temps de sobre per conèixer el seu tarannà.
L’article de Joan Minguet no té pèrdua, però només se centra en la tasca de Marcé com a regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Per això des de Noubarris.info volem aportar la part del relat que falta, la de la seva trajectòria com a regidor de Nou Barris, on, òbviament, destil·la el mateix tarannà que a cultura.
Però abans fem un repàs de les perles que Minguet dedica a Marcé, per si algú encara no ha llegit l’article. Comença de forma brillant, citant a Gabriel García Márquez, segons el qual «el món es divideix entre els que caguen bé i els que caguen malament», i deixant entendre que Marcé pertany a aquesta segona categoria. Continua dient que el regidor de cultura «s’ha arribat a creure que ell pot –o ha de– canviar-ho tot segons els seus capricis» i aleshores fa un repàs les seves actuacions al centre cultural del Born, al Museu del Disseny i al centre d’art contemporani Fabra i Coats. Després li etziba una rere l’altre, com un boxejador a un sac de boxa: «Marcé es pensa que entén en tot. Ja ho tenen això, els dèspotes –no, il·lustrats no, de baixa estofa en aquest cas–: es miren al mirall i es veuen amb una aurèola al cap» i «es pensa que és un nou André Malraux, capaç de dissenyar estratègies culturals ell tot sol, sense el concurs de ningú més del món cultural. Ell amb ell es corona, i s’aplaudeix». Minguet també cita a l’actual alcalde de la ciutat: «En el programa amb què Collboni es va presentar a l’ajuntament de la capital no deia que el seu plançó Marcé (si no és a l’inrevés) es comportaria com un il·luminat» i «no és legítim que, després, quan els regidors ocupen el poder, ho remoguin tot segons com hagin anat de ventre». Tot seguit Minguet recorda la seva trajectòria anterior al càrrec de regidor: «El mal Marcé ve de lluny», diu, «quan no ha cobrat dels diners públics directament, ha cobrat indirectament amb càrrecs directius a l’empresa Focus» i «Marcé també va ser director general de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), quan Caterina Mieras era consellera de Cultura. I va sortir-ne per la porta del darrere. Durant el seu mandat es van trobar anomalies comptables i, poc temps després, va haver de tornar diners per un informe irregular». I, finalment, Joan Minguet acaba l’article amb la petició ja expressada en el títol: «Algú ens hauria de salvar de Xavier Marcé, l’il·luminat, el dèspota. Perquè no continuï fent allò que li rota en un àmbit que no és seu». Com han comentat algunes veïnes: «Quina tunda!».
Espectacle de despropòsits a Nou Barris
Pel que fa a Nou Barris, el regidor va deixar la seva carta de presentació tot just començat el mandat. Va ser l’octubre de 2020, quan, de cop i volta, va tancar tot el parc del Turó de la Peira per fer-hi obres per un espectacle de Nadal. Pretenia tenir tancat el parc durant tres mesos, d’octubre a gener, quan encara hi havia confinaments parcials per la pandèmia i el parc, com a pulmó verd del territori, era més important que mai. A part de privatitzar el parc, l’espectacle de llums que hi volia fer havia de costar 12 euros, un preu privatiu per les veïnes del barri, que sempre han pogut gaudir lliurement del parc. La iniciativa va tenir ràpidament una forta oposició veïnal, amb mobilitzacions i comunicats, es van recollir dues mil signatures en contra i la FAVB va publicar una notícia titulada ‘Espectacle de despropòsits al Turó de la Peira’. El regidor no va tenir més remei que fer marxa enrere, suspendre l’acte i indemnitzar a l’empresa organitzadora amb 23.000 euros. Val a dir que Marcé va aconseguir traslladar l’espectacle als jardins de Torre Girona, a Pedralbes, on el veïnat fa dos anys que es queixa pels mateixos motius que es va queixar el Turó de la Peira.
Un altre capítol destacable és el de la Plástica Flor, on el veïnat de Prosperitat havia fet un procés de decisió per plantejar els equipaments que volien al solar de l’antiga fàbrica del passeig Valldaura. L’abril de 2022 l’Associació de Veïnes de Prosperitat va publicar un comunicat on denunciava que el regidor havia «tirat pel dret» prenen la «decisió unilateral» de canviar substancialment les bases del projecte acordades el 2018 després del procés participatiu. El principal canvi era restar espai als equipaments que s’hi han de fer per construir un gran auditori enfocat a Barcelona i no a les veïnes del barri i que desdibuixa tot el projecte cultural. Es van fer diverses mobilitzacions i accions veïnals de protesta. Per això i pel menyspreu continuat a les entitats veïnals, el barri de Prosperitat va suspendre al regidor amb un comunicat fet públic el març de 2023, quan ja s’apropava el final de la legislatura. El regidor també es va guanyar la portada i una pel·li a la revista Prosperitat de 2022 i una altra portada de pel·li a la de 2023. Per cert, encara no se sap quan es començaran a construir els equipaments promesos des de fa anys al solar de la Plástica Flor.
Un altre cas el trobem també a Prosperitat, amb relació al nou Casal de Joves. Després de molts endarreriments, el febrer de 2024, per fi, el Districte ha entregat les claus del nou Casal de Joves, que estava ubicat en uns barracons provisionals a l’avinguda Rio de Janeiro des de 2011. Després de pretendre diluir la gestió comunitària del nou casal, intentant introduir una empresa per «ajudar» a les joves, a l’hora d’entregar les claus el regidor ha afegit pressió a la gestora declarant que ara «tenen una responsabilitat enorme». Des de l’AV Prosperitat se li ha contestat que la responsabilitat la té el Districte per respondre a les demandes veïnals sobre la nova zona verda que ha de quedar al lloc on estan els barracons provisionals del Casal de Joves.
A Trinitat Nova també han tastat les maneres del representant de l’Ajuntament, quan s’hi han reunit per parlar de les demandes veïnals de tenir un casal de joves i un de gent gran al barri. Segons explica Antonio Trenas, president de l’associació veïnal de Trinitat Nova, han sigut contestats amb perles com que els casals de joves són «projectes mediocres i molta cervesa» o «perquè construir algo per quatre avis que juguen al dominó?».
Per continuar la llista de greuges, donem una ullada a la revista Clatellot, editada el maig de 2023 per la Coordinadora d’Associacions Veïnals i Entitats de Nou Barris, en la que les veïnes de Nou Barris van fer valoració del primer mandat de Xavier Marcé. Hi trobem perles com la de Can Peguera: «L’actitud del regidor no ha sigut en cap moment la desitjada ni ha propiciat un bon enteniment, més aviat tot el contrari»; la de Guineueta: «Ens ha costat molt mantenir reunions amb el Districte, i especialment amb la Regidoria» o la de Prosperitat: «Amb l’equip de govern la relació ha estat molt tensa, sobretot amb el regidor Xavier Marcé. Discrepem del model de ciutat que defensa, de caire neoliberal». Però el millor és l’article final, especialment dedicat a ell i titulat, desencertadament, ‘Adéu, Marcé’. Diu: «La relació entre el moviment veïnal de Nou Barris i el govern del Districte ha sigut tensa durant tot el mandat, entre d’altres motius per les maneres de fer del regidor Xavier Marcé. Ha estat en boca de tothom a les reunions de la Coordinadora». Continua «El regidor no ha deixat indiferent ningú: va entrar com “un elefante en una cacharrería” al Districte, amb una actitud no poques vegades fatxenda i prepotent, i donant lliçons allà on anava». I acaba amb un consell «et recomanem una mica més d’humilitat».
I per acabar, cal citar la darrera gran idea del consistori, invertir gairebé un milió d’euros dels fons europeus en un projecte de grafitis per portar turistes a Nou Barris. És pur made in Marcé i afectarà de ple al territori. I, amb un tarannà com el que descriu Joan Minguet a Vilaweb, no tranquil·litza gaire que digui que ho treballarà “en la mida del possible” amb veïnes i entitats de Nou Barris.
