Roses de foc per cremar Sant Jordi

Aquests dies han amagat a Sant Jordi, a la princesa i el drac dins d’una caixa forta d’un banc, només podran sortir si la festivitat de Sant Jordi es converteix en una fira neoliberal, però els barris de l’altra Barcelona, és a dir, els barris que no estan al centre de la ciutat, tenen una identitat molt més forta que la pròpia marca Barcelona, ja exhaurida, esgotada i esmicolada.

La cultura ha d’estar al servei de la ciutadania i no pas a la inversa, però aquests dies hem sigut espectadors de com les diferents associacions de gremis de llibreters que organitzen Sant Jordi a Barcelona, amb el vistiplau de l’Ajuntament de Barcelona i del conseller de cultura i d’indústria creativa (també el regidor del Districte de Nou Barris), han implantat un copago, és a dir, si vols tenir una paradeta per Sant Jordi al centre de la ciutat hauràs de pagar per ocupar l’espai públic.

Sant Jordi és de cop i volta una fira?

Nosaltres com Acció Perifèrica vam decidir no agremiar-nos, no sabem si existeix alguna associació d’editorials i llibreries independents i, si existeix, en volem formar part, no pot ser que el panorama a la nostra ciutat l’ocupin sempre les mateixes. Vam decidir fer una aposta per una cultura crítica i independent. Això no vol dir que no puguem participar en fires o a Sant Jordi, al contrari, ens movem a Sant Jordi i volem ser un agent més de totes les decisions que ens afecten en l’àmbit cultural, social, educatiu i polític.

Perquè sembla que Sant Jordi només passa a la nostra ciutat, concretament al centre, i no pas al nostre districte. Així i tot, en el nostre districte les llibreries agremiades tindran preferència a Via Júlia (la Marquesina) i a la plaça de Virrei Amat, però no hi haurà cap superilla de Sant Jordi ni es tallarà passeig Fabra i Puig.

No seria interessant una Santa Jordina feminista i queer a Nou Barris?

Tota una jornada celebrant les nostres vides amb activitats familiars, educatives, comunitàries i, perquè no, amb un concert de la Ruïnosa i les Stripers de Rahola, pel jovent.

Això sí que seria tenir caràcter propi. Ocupar l’espai públic és una qüestió del Districte i per això necessitem els seus recursos a l’abast de la ciutadania.

Tenim un regidor que és conseller de cultura i indústries creatives que potser no s’ha adonat pas que al barri de Vilapicina es troben totes les llibreries del districte, les especialitzades i les generalistes.

A Nou Barris també llegim!

A Nou Barris també fem cultura, moltes vegades autogestionada!

Sant Jordi i Santa Jordina és del poble i no un model econòmic. És cert que és un dia en què hi ha moltes vendes de llibres i les editorials grans aprofiten el moment per saturar més encara el mercat, però hi ha altres formes de fer cultura.

Ara que es parla de Drets Culturals, aquí va la nostra proposta:

• Donar suport a editorials petites que no saturen el mercat garantint la seva existència.
• Facilitar l’existència de les llibreries petites i de barri ajudant d’alguna forma, per exemple, amb el lloguer del local o amb les quotes d’autònoms, seguretat social, etc.
• Donar visibilitat a les llibreries i editorials independents, moltes d’elles tenen caire de transformació social i no pas una mirada neoliberal.

Nou Barris són més que 14 barris, tenim la nostra essència i som orgulloses de dir que baixem a Barcelona o de tenir sentiment de viure a un poble.

Per nosaltres com Acció Perifèrica, aquest és el nostre segon any i entenem que és més que una festivitat. De la mateixa manera que nosaltres som més que una llibreria. Per aquesta raó, i aprofitant la commemoració del 40 aniversari del Districte, estem preparant una ruta virtual literària per Sant Jordi amb doble objectiu:

Recomanar lectures transfeministes i LGTBIA, ja que un dels nostres lemes és que a la vida li demanem llibres, però també volem històries que ens siguin properes amb les que ens puguem sentir reflectides o interpel·lades.

Creiem en la importància de presentar a la ciutadania diferents indrets, llocs, espais del nostre Districte, dels nostres barris, perquè tenim des d’una parada on no paren mai busos a Canyelles, fins a estàtues de Jaume Plensa que poca gent coneix.

Aquesta seria una bona forma d’homenatjar als nostres barris, a la Trinitat Vella, a totes les nostres vivències, a la nostra història i a les nostres vides com a dones, marietes, bolles, bisexuals, asexuals o persones no binàries.

Aquí existim i fem barri!

Aquí estem construint el present!