Ajuntament i fiscalia pacten amb els neonazis que van assetjar l’oratori del carrer Japó per evitar la seva entrada a presó

Les tres parts han ultimat un acord de conformitat, aquest dimarts 10 d’octubre, en el que els acusats accepten declarar-se culpables a canvi que la fiscalia rebaixi les penes, de deu anys a menys de dos

El dimarts 10 d’octubre ha tingut lloc una vista preliminar d’aquest cas a la secció desena de l’Audiència de Barcelona, segons informa elDiario.es, a la que s’han presentat catorze dels quinze acusats. Tots ells han expressat el propòsit de reparar els danys ocasionats a la comunitat islàmica de Nou Barris amb la campanya d’assetjament que hi van dur a terme entre març de 2017 i la primavera de 2018.

Ara, des de la data de la vista preliminar, s’obre un termini de deu dies per a que els neonazis paguin la seva part de la indemnització, fixada inicialment en 30.000 euros de forma solidària, però que es rebaixaria i es repartiria individualment segons la participació que el tribunal considera que cada acusat va tenir en els fets. A part d’això, els catorze neonazis també hauran de fer un curset sobre igualtat i no discriminació.

Si tot això es compleix, es farà una segona vista a l’Audiència de Barcelona, el 2 de novembre, per tal de ratificar la forma definitiva de l’acord i que la fiscalia confirmi la rebaixa de les penes sol·licitades, que inicialment arribaven fins als deu anys en el cas d’algun dels acusats. D’aquesta manera es tancaria el pacte amb una condemna en ferm, amb penes de menys de dos anys, per tal d’evitar l’entrada a presó de tots els condemnats.

Coneguts neonazis catalans

Dels quinze acusats, Albert Bruguera, excoordinador a Catalunya de Democracia Nacional, és el que haurà de pagar una indemnització més gran, ja que, segons la investigació, la fiscalia «considera que exercia un rol de lideratge i coordinació de les accions» contra l’oratori situat al barri de Prosperitat, com explica la Directa. Cal recordar que Bruguera ja ha estat condemnat en primera instància, junt amb altres dos neonazis, per l’agressió a tres independentistes catalans l’any 2018 a Balsareny.

Els altres encausats en aquest cas també són coneguts neonazis catalans. Com Juan de Haro, cap de Democracia Nacional Joven, que va ser jutjat i absolt per assetjament i amenaces a periodistes durant la concentració feixista d’un 12 d’octubre a Barcelona. També Antonio Castellón Domenech, jutjat amb altres quatre neonazis per intentar assaltar el Casal Popular Tres Voltes Rebel, al barri de la Guineueta, a l’estiu de 2018. I també altres menys coneguts com Víctor Rubia Osuna, Raul Cordero Giménez o María Concepción Cerezo Marcelo.

Campanya feixista i victòria veïnal

La campanya d’assetjament contra l’oratori va començar el març de 2017, quan es va saber que la comunitat islàmica es disposava a obrir el centre de culte al carrer Japó, al barri de la Prosperitat, després d’haver aconseguit tots els permisos necessaris. Hi van participar partits feixistes com Democracia Nacional, Falange, Frente Nacional Joven, Generación Identidad, Frente Visigodo i Legión Catalana. Segons la fiscalia, aquests grups van organitzar «una interessada campanya d’assetjament i fustigament cap al col·lectiu musulmà».

Durant un any hi van fer protestes diàries, amb cassolades (fins a 300) i atacs a l’oratori, omplint el carrer de pintades i adhesius amb lemes com «Mezquita no» o «España cristiana, no musulmana», llençant-hi pintura vermella, bloquejant les portes del local amb silicona i penjant-hi embotits de porc a l’entrada. També, en diverses ocasions van proferir insults i amenaces, tant contra membres de la comunitat islàmica, com contra algunes de les activistes veïnals que s’hi van solidaritzar. Van intentar acovardir a la comunitat islàmica per tal que no pogués obrir el centre religiós i, tal com remarca la fiscalia, van «pertorbar el seu legítim exercici del dret a la llibertat religiosa».

Però els feixistes es van trobar al davant a un barri molt solidari i ben organitzat. Més de vuitanta entitats de Nou Barris –i moltes veïnes a títol individual– van unir forces i van donar suport a l’obertura de l’oratori, amb una contracampanya per la convivència i contra la intolerància. La comunitat islàmica, amb el suport de la Xarxa 9 Barris Acull, va denunciar els fets a les autoritats. Es van fer diversos actes i manifestacions en defensa de la llibertat i per la convivència i, finalment, es va obtenir el que va resultar ser una gran victòria veïnal. L’oratori va obrir i ha funcionat sempre amb normalitat, sense generar cap dels problemes que denunciaven els feixistes, que només van parar la seva campanya d’assetjament quan el jutge va dictar contra ells diverses ordres d’allunyament, a la primavera de 2018.