Date una Huerta, més que un hort urbà

Han passat ja uns quants anys des que un dia 19 del mes de novembre del 2016 es decidia que el número 79 del Carrer Joaquim Valls, de la Prosperitat, en aquell moment un espai mort, un niu de rates i de brossa, passés a tenir una funció comunitària. Aquell dia, unes quantes veïnes van aprofitar un cop de sort que havia deixat la porta oberta i, amb la xerinola de San Xibeco, es van trobar que ja eren dintre del solar, un espai de 240 metres quadrats, amb unes dimensions de 30 metres de fondària per 8 d’ample. Des de llavors, aquest hort comunitari, anomenat Date una Huerta, ha estat a disposició de les veïnes, tant com a lloc per petar la xerrada com per dur a terme activitats molt diverses. Date una Huerta és un espai i un col·lectiu que en la seva declaració de principis es proposa com un projecte horitzontal, totalment participatiu i assembleari, un espai inclusiu on qualsevol persona és benvinguda, on no es jutja i es respecta l’essència de tothom i on només es demana complir els mateixos principis.

Date una Huerta neix com un espai on el barri pogués tenir una àgora, un espai de trobada, de socialització, reivindicació i esbarjo. A més, la seva localització geogràfica li permet un extra a un barri extremadament edificat i amb els carrers estrets. Durant tot aquest temps d’ús comunitari s’han dut a terme activitats de diversa índole, des de xerrades en defensa d’altres col·lectius represaliats o marginats, a tallers amb infants i gent gran, i moltes més activitats, com il·lustra el reportatge fotogràfic que acompanya aquesta informació. És un espai obert al barri i la seva autogestió ha ajudat de manera econòmica a diversos col·lectius i persones quan ha estat necessari.

En un principi aquell espai havia estat l’habitatge de la família Arnau, que havia viscut en aquella casa durant un segle.  L’any 2007, l’antiga Caixa del Penedès va comprar la casa del número 79 del carrer Joaquim Valls. Poc temps després, va ser ocupada momentàniament, la propietat va desnonar als ocupants i va decidir enderrocar l’edifici. Des d’aleshores el solar va quedar abandonat “amb un nivell d’insalubritat creixent i alarmant” tal que va provocar les denúncies per part de les veïnes i les sancions per part de l’Ajuntament de torn, però sense cap solució. Després va venir la crisi, Caixa del Penedès va ser rescatada amb diners públics i finalment va ser comprada pel BBVA; que va mantenir el solar abandonat, a l’espera d’oportunitats de negoci. A finals de 2018 el BBVA va vendre el 80% d’un paquet immobiliari, en el qual figura el solar del carrer Joaquim Valls 79, al fons d’inversions Cerberus. Aquest fons voltor és un dels més grans del món, té la seu a Nova York i consta entre els assessors de Donald Trump. El directiu de la secció espanyola d’aquesta entitat es diu José María Aznar Botella, fill de l’expresident espanyol.

Cerberus és un fons d’inversió que actualment té més de 60 000 milions en fons i comptes. Cerberus traduït és el ca Cèrber, ca mitològic de tres caps que custodiava l’accés a l’avern, impedint l’entrada dels vius i la sortida dels morts. Tot molt poètic i adient a la vegada. En l’actualitat, i segons un informe d’Eduard Sala, investigador i membre de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, és el tercer grup en nombre de desnonaments a la ciutat de Barcelona, amb un 7,3% dels casos totals. L’informe de l’Observatori DESC explica que l’operativa d’aquest fons es basa a crear fons en paradisos fiscals, rendibilitzar aquest tipus d’inversions a curt termini i tornar a vendre ràpidament els habitatges (el que es coneix com a “cultura del pelotazo” en la seva màxima expressió). La major part de desnonaments de Cerberus s’han fet sota el nom de Divarian. L’origen de molts d’aquests casos és el BBVA (com en el cas de Date una Huerta), ja que Divarian va ser una societat creada per aquest banc amb l’objectiu d’agrupar moltes hipoteques impagades del banc. Més tard, Divarian va passar a ser de Cerberus. El mapa de pisos buits de Catalunya registra que aquest fons té gairebé 3500 propietats desocupades. Una altra font de cases buides de Cerberus va ser l’adquisició dels deutes de l’antiga Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM). Segons narra l’informe, aquesta caixa va ser rescatada per l’Estat amb un cost de 12 598 milions d’euros i després va ser adquirida pel Banc Sabadell per 1 euro. Un negoci més que rodó.

A la Prosperitat, concretament, hi ha una manca important i històrica de zones verdes i les veïnes consideren que calia un espai que apropés una mica el camp i la natura, a la gent de ciutat, en un barri amb una necessitat d’aquest tipus d’espai. Tan al costat de la muntanya, però a la vegada tan lluny de la natura, on el ciment i el quitrà formen part de la quotidianitat de les veïnes.

La integració i convivència de Date una Huerta al barri ha estat extraordinària, i l’estima i respecte que les veïnes mostren cap a les integrants del col·lectiu i cap a l’espai queda reflectit en les entrevistes que inclou aquest reportatge. 

Cronologia d’una okupació

• Dia de San Xibeco, 19 de novembre de 2016. Entrada en un espai ruïnós.
• 1er intent de desnonament, desembre de 2017, quan es va rebre la notificació de l’obertura d’un procés judicial per part de la propietat, el BBVA.
• Juny de 2019, nou intent de desnonament.
• Nou intent de desnonament el febrer de 2020. La pressió de les veïnes i la mediació de la gerència del Districte de Nou Barris van aconseguir aturar per tercer cop el desnonament.
• Següent intent de desnonament l’octubre de 2020.
• La propietat torna a intentar-ho, novembre del 2021.
• Darrer intent de desnonament, novembre de 2022, que va acabar amb la cessió d’ús a l’Associació de Veïnes i Veïns de la Prosperitat en nom de Date una Huerta.
• L’Ajuntament comunica a l’Associació de Veïnes i Veïns de la Prosperitat que la propietat no vol continuar amb la cessió d’ús a finals de desembre de 2023.
• Gener de 2024, el moviment veïnal de la Prosperitat escriu una Carta oberta a l’alcalde Jaume Collboni demanant la seva mediació amb la propietat. La resposta és el no de la propietat a una nova cessió d’ús.