Rosa Maria Bernabeu: “L’únic que feien era posar multes al banc, però què representen mil euros per a un banc?”

La Rosa és la veïna de l’hort, paret per paret, i n’és una de les principals defensores.

La seva família ha viscut sempre aquí?

El meu avi, en temps del franquisme, el van enterrar amb una bandera republicana i vam ser molt criticats aquí al barri. Jo vaig néixer aquí fa 76 anys. Els meus pares van vindre l’any 1940, la casa ja estava feta, és del 1912.

Quan van enderrocar la casa on ara hi ha l’hort?

Aquesta farà 15 anys o més que la van tirar. Va estar tancada molt de temps i nosaltres barallant-nos amb els bancs, perquè aquí ningú hi entrava i estava ple de rates i era un problema greu. Després de 4 o 5 anys de queixes a l’Ajuntament i que vinguessin i deien que no podien fer res, l’únic que feien era posar multes al banc, però què representen mil euros per a un banc? S’ho passen pel forro. Quan devia ser una multa bastant elevada doncs van vindre i van tirar per les rates, per matar-les, això era al juny i ells van entrar a l’octubre. Jo ja ho sabia que anaven a entrar, jo l’únic que els hi vaig dir va ser: mireu, jo seré una bona veïna, us ajudaré amb tot lo de l’hort –perquè no en tenien gaire idea, jo els he ajudat molt– sempre que respecteu que quan veieu una caverna de rates, aquesta caverna s’elimini.

Hi havia moltes rates?

Buf! Rates així de grans. Hi havia unes mates de més de dos metres d’alçada, aquí campaven. I tornaran quan no hi siguin.

La seva relació amb la gent de l’hort és bona

Si, jo els he ajudat sempre, la relació és immillorable, no tinc cap queixa d’ells. La gent està molt molesta, només pel fet que siguin okupes ja tenen un veto, pregunteu per què són okupes? Què és el que fan? Jo amb ells no tinc cap queixa i si els hi he de dir algo, els hi dic clar, jo soc així. Per mi no fallen mai. Que fan les seves tertúlies i les seves festes d’aniversaris, i què? Això no molesta, això és alegria. Mai m’han molestat.

Li ha canviat la percepció que tenia dels okupes?

No, no, no. Jo no criticava mai als okupes. Perquè també entenc que si una família es troba al carrer amb criatures i té que estar sota pont… Jo el que dic és que molts pisos que estan tancats i no fan res, doncs que posin un lloguer més baix. Mai m’he plantejat anar contra ells, ni ara ni abans.

Si els fan fora que passarà?

Tornaré a donar denúncies a l’Ajuntament, perquè aquí hi ha veïns bons i altres que no ho són. Quan jo estava amb les rates vaig anar a la finca de darrere i ningú va firmar, en canvi, van vindre perquè jo firmés per a que els fessin fora.

Vostè ha rebut pressions per vendre la casa?

No, m’han ofert permuta, però jo no vull. No penso marxar. Ara, si em valoren a trinco trinco potser m’ho pensaria. Però permuta no, que només hi guanya el constructor, que et valora i després ven els pisos a 60 milions.

Vostè no té pèls a la llengua.

Tinc pocs amics perquè no m’agrada dir mentides i, a vegades, no agrada sentir algunes coses. Nosaltres érem “els Rossos”, perquè els meus pares i jo érem rossos i amb els ulls blaus, i vam ser molt criticats perquè érem republicans.

Però el franquisme fa molt que va passar.

Uy! Que va, que va! No va passar, va morir ell, però surt com els calçots. Segur que qui vota a Vox és la joventut, que no sap el que va passar. Jo anava aquí al col·legi de l’Agustina d’Aragón, que hi havia un de nenes i un de nens, jo tenia sis anys i no sabia parlar el castellà, jo parlava català, doncs jo plorava d’allà a aquí perquè les senyoretes ens pegaven i ens deien que havíem de parlar en cristiano, jo baixava plorant. I ens feien cantar el Cara el sol, si veien que no aixecaves gaire el braç rebies, si movies els llavis només i no cantaves rebies, i tenia sis anys, això m’ha quedat de per vida. Això et queda, rebre per parlar la teva llengua. Qui vota Vox? Els que no han conegut que el pa te’l donaven racionat. La vida és molt diferent, però la joventut que ho tenen tot, ara voten a Vox.