El primer diumenge de maig és un dia assenyalat per a tothom de Nou Barris. És el començament oficiós de l’estiu, el tret de sortida per una voràgine d’esdeveniments que acabarà amb les darreres festes majors del barri. Com cada any, i ja van 41 jornades, torna la Cultura Va de Festa al parc de Guineueta.
El dia es va aixecar enteranyinat i mandrós, com si hagués sortit la nit d’abans o si sabés que havia de guardar energies pel que vendria més tard. A poc a poc els paradistes de les entitats culturals del barri, anaven agafant els llocs que l’organització els hi havia designat. Aquí la Prospe, una mica més enllà Verdum i així fins a mig centenar d’entitats varen muntar la seva parada, amb carpa o sense, per explicar què fan i què faran dintre de l’ecosistema que coneixem com a barri. A poc a poc i mandrós, com a bon matí de diumenge, el públic es va anar acostant a veure què és el què es cuinava a la plaça. A l’espai a més teníem un taller de circ perquè, qui volgués, pogués intentar imitar a la gent de l’Ateneu o del Ralui. No apte per a sapastres com el que escriu aquestes línies. Anava avançant el matí i el volum de gent es va anar incrementant una mica passat el migdia, amb un ambient distès i festiu públic i entitats compartien l’espai de la plaça, somriures i complicitats.
Però no ens podien oblidar de les dates on ens movem, amb unes eleccions municipals a tocar, potser unes de les més disputades dels darrers anys, a on com sempre els barris sembla que comptem ara per després tornar a ser oblidats durant quatre anys. La Coordinadora d’Associacions de veïns i veïnes i entitats de Nou Barris va presentar el darrer número de la revista Clatellot. Un exemplar que presenta les reivindicacions dels barris a qui es faci amb la cadira de l’Ajuntament i amb una declaració que deixava clar quin és el paper vertebrador de les entitats dintre dels barris, la seva importància com a primera força de xoc enfront dels estralls de la pandèmia. També de com les entitats són claus en el control de les activitats de les polítiques als barris i com aquests no serien el que són sense elles. Un acte que des del cartell es va demanar no ser polititzat, per evitar que els assistents acabessin esbrabonats de tant donar la mà als polítics. Perquè la cultura es pot fer, i es fa a banda de les institucions. I a més es fa molt bé.
A tocar de la una del migdia, just abans que el sol estigui en el seu zenit a l’estiu, la gent del Casal de Joves de Prosperitat van començar a amenitzar musicalment la tarda i la cosa es va quedar entre les que feien unes ballarugues i aquelles que van decidir anar a fer el dinar. Poc després les entitats van anar marxant i deixant pas a les taules de la gent que feia el dinar popular, que comptava amb una fideuada i una paella amb opció vegana.
Ja a la tarda varen començar amb la retransmissió del pòdcast l’”Arrabassada” i va ser seguit per l’espectacle de circ “Rutines” d’Ambi2. Aquest parell d’artistes corporals, en un espai d’unes dimensions d’un quadrilàter de boxa, porten a terme una dansa a vegades acrobàtica, divertida sempre, no només entre ells sinó amb les dinàmiques i repeticions del treballador de coll blanc dintre dels quadrilàters que poden ser unes oficines. Un espectacle que ens pot fer reflexionar sobre el sentit de la feina, i sobre com posem bellesa dintre del tedi.
Poc després el col·lectiu Baja Estrofa ens va delectar amb un recital de poesia. La veritat és que escoltar a aquesta gent és, no només un plaer per l’oïda, sinó que també ho és per l’ànima. Qui escriu aquestes línies reconeix que llegeix molta més prosa que poesia, però escoltar recitar una poesia no et pot deixar indiferent.
Els actes van seguir fins a les 22h amb concerts i una cloenda a càrrec de la gent que doma el foc de les Bruixes i Bruixots de la Trinitat Nova i dels Diables de la Guineueta.
I així ens va dir fins a l’any que ve La Cultura Va de Festa. I nosaltres esperarem amb ànsies, com els nens esperen els reis mags, l’edició del 2024.
