Roquetes

«L’Ajuntament fa molt relat fals de Nou Barris»

Entrevista a Arnaldo Gil “Arni”, soci fundador i una de les ànimes de l’Arxiu.

Després de quaranta anys, l’Arni desprèn la mateixa il·lusió que el primer dia. Xavi Ariza.

Mentre l’Arni i la resta de companyes ens fan una fantàstica visita guiada pel local i ens mostren els tresors que hi custodien, aprofitem per fer-li algunes preguntes. Després de veure tot el que tenen guardat i d’escoltar els seus raonaments i motivacions, ens queda meridianament clara la importància que té aquest projecte per a Nou Barris.

El local on esteu actualment us el va cedir el Pla Comunitari de Roquetes?

No, el local ens el va cedir la Plataforma d’Entitats de Roquetes, que és qui gestiona el Pla Comunitari i regenta el local. Aquest era l’antic Centre Cívic de Via Favència i la titularitat és de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, a part de la nostra entitat, també hi són 9 Barris Acull i Projectart.

D’on surt tota aquesta documentació que teniu arxivada?

És documentació que ens han donat o que nosaltres hem agafat. Perquè nosaltres, durant molt de temps, hem anat a moltes reunions a veure si pescàvem alguna cosa. Perquè et planteges, d’aquesta gent en quedarà algo? Avui en dia, amb les noves tecnologies, és molt complicat. Ara estem mirant com ho fem, perquè hi ha dues premisses, una, si ja està a internet perquè ho agafem? Però l’altra és, val, està a internet, però quant de temps estarà? A vegades fa una mica de mandra perquè és només una fulla, però bé, potser una sola fulla et diu, el dia de demà, que hi havia una entitat que es deia així. Ara el que treballem molt és amb filmacions. El que ens preocupa molt és que tothom quedi reflectit.

Quin és el document més antic que teniu?

Els més antics que tenim són els de Can Xiringoi, que són del segle XVIII. Era una masia que hi havia a on les cotxeres de Borbó.

Quan vau començar la catalogació digital de l’Arxiu?

Això ho vam començar quan ja érem en aquest local. Ho vam començar perquè vam tenir un soci, aquí tot funciona així, que era programador de l’Institut Català de la Salut a l’Hospital Universitari Vall Hebron. Ell va ser el que va fer el programa, que és molt senzill però molt potent. Hi ha coses que encara no sabem com es fan perquè ell va morir. Ara el que estem fent és introduir més paraules clau per poder buscar millor, estem fent una segona volta perquè, per exemple, abans no posàvem noms i ara estem amb els noms propis, perquè a la gent li fa molta gràcia trobar-se.

Hi ha una part de l’arxiu que no es pot consultar perquè encara no està catalogat, oi?

Tot això funciona amb les alarmes, quan algú ens demana alguna cosa doncs ja ens implica que tenim que organitzar-ho abans que vingui. Ara, per exemple, estem organitzant la documentació d’algunes escoles que ens ho han demanat.

Hi ha molta feina per fer? Moltes coses per catalogar?

La idea és aquesta, ara jo m’he jubilat i fins que no es jubili un altre… Perquè això funciona així, quan et jubiles tu tens que retornar a la societat el que la societat t’ha donat. Sempre s’ha de fer un retorn a la societat i aquest és el retorn. Ara pels matins estem aquí de 9h a 13:30h o 14h. Depèn dels dies canvia molt, perquè per les tardes, els dimarts, ve un tipus de gent i el dimecres, que no fem consulta pública, ve un altre tipus de gent. I amb les activitats passa el mateix, el tipus de públic que tenim, quan fem passejades per Collserola o pel barri, és un tipus de públic molt diferent i ve moltíssima gent de fora del districte.

L’Arxiu no té cap persona treballant a sou?

No tenim cap treballador, perquè a la que algú cobrés la resta de gent ja serien automàticament voluntaris i ens costa molt però mentre puguem seguirem així. L’interessant és el concepte aquest: des que vam començar vam pensar que les protagonistes tenien que ser la gent. Si no ho fèiem així tot el relat se’l quedaria l’Ajuntament. Avui en dia l’Ajuntament fa molt relat fals de Nou Barris, avui en dia encara van mirant d’aprofitar-se; i nosaltres ens n’adonem molt.

I com ho fan això de fer relat fals?

Doncs escrivint la història que ells volen, els seus llibres, les seves revistes… Per exemple, ningú diu el veïnat, en abstracte, «ho va aconseguir el veïnat». No, no, el veïnat per si sol no va fer res, si no estigués organitzat en les associacions veïnals no s’hagués aconseguit res. Hem aconseguit que en algun faristol, crec que ha sigut el de Roquetes, que posin Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes, perquè ells volien posar veïns i veïnes de Roquetes. No és el mateix. La sort que tenim és que aquí pots trobar tota una sèrie de documentació primària del moviment veïnal i això no ho trobaràs o és molt costós de trobar fora del districte. A més a més, hem aconseguit que tothom que vulgui saber algo de Nou Barris vingui aquí. Abans era al revés, quan volies saber algo de Nou Barris havies d’anar al centre de la ciutat.

A part d’arxivar documentació, feu moltes altres coses, oi?

La història va de que si tenim un arxiu que no li donem vida doncs no serveix de res. És una agitació constant, perquè això el que permet és fer més socis, és que la gent vingui i s’assabenti. Tenim, per exemple, una mapa del districte amb la xarxa de senyalització que estem fent, amb el Relligant i les Rajoletes, per senyalitzar racons històrics dels barris. Les Rajoletes les vam començar a posar l’any 2020 i ja n’hem posat 118. És molt important, no hi ha cap districte que tingui el que fem nosaltres.

Aquest local ja se us queda petit? Què us plantegeu pel futur?

No sabem, perquè hi ha uns corredors que hi ha aquí, que van cap a l’altre costat, però l’Ajuntament va dir que no, per seguretat, però clar, si és només per a magatzem no hi ha cap problema. I a última hora també podríem posar més estanteries en alguna paret i a la vidriera.

Amb la qüestió de protegir el patrimoni, quins objectius teniu en aquests moments?

Volem donar una cop definitiu a tot el que és Nou Barris. Hem demanat ja catalogar Can Carreras, també hem demanat dues vegades el Rec Comtal i la Ponderosa, però no ens han dit res, ni els socialistes, ni els comuns ni ningú, perquè hi ha molts interessos. Tenim la Granja del Ritz, que la tenim que catalogar, el xalet de Trinitat Nova, els aqüeductes que passen per Trinitat Nova, davant del xalet, el Pont dels Tres Ulls… També tenim catalogades totes les cases de planta baixa d’abans de la Guerra Civil, de tot el districte, però tot això ho tenim que corregir. I també els refugis de la Guerra Civil.

La xarxa de senyalització on tenen marcats els faristols del Relligant i les Rajoletes. Xavi Ariza.

Articles relacionats

Back to top button