L’enigma dels 40 anys de l’Arxiu Històric
L’enigma no és perquè l’Arxiu ha fet quaranta anys, això està claríssim, és degut a la gran tasca que fan i al fet que ja fa molts anys que és un projecte imprescindible a Nou Barris. L’enigma és què faran a l’acte de celebració del seu quarantè aniversari. Perquè han dit que serà el 23 de novembre a les 19h, però no han dit res més, només han avisat a tothom que es reservi la data i l’hora.
L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris es dedica a recopilar informació sobre Nou Barris, a custodiar-la perquè no es perdi i a arxivar-la de forma organitzada per tal de facilitar-ne l’accés i la consulta a tothom qui ho necessiti.
El seu principal actiu són les seves sòcies col·laboradores, la majoria jubilades, que són les que duen a terme totes les tasques de l’Arxiu; i ho fan de forma militant, ja que l’entitat no té cap treballadora. Actualment, hi ha més de vint persones que hi col·laboren habitualment. A més, amb les modestes quotes que paguen les més de 260 sòcies que té, és com es finança principalment l’Arxiu, cosa que els permet ser una entitat independent i autònoma. Només demanen subvencions per activitats concretes, mai pel desenvolupament general del projecte. El nombre de sòcies va augmentant any rere any i, a més, aquesta xarxa de persones els permet assabentar-se de gairebé tot el que passa als barris.
40 anys d’història
Els orígens de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris els trobem a principis dels anys vuitanta a l’escola d’adultes Freire. Entre 1981 i 1983 hi va participar un grup cultural que tenia la seu al local de l’Associació Veïnal de Roquetes i que es deia ‘Nueva Tertulia’. Juana Lobo, mestra de la Freire, ho explicava així a la revista dels 25 anys de l’Arxiu: “En los primeros años de la Freire un grupo de amigos comenzaron a colaborar con la escuela de adultos […] una de sus primeras actividades fue la llamada de atención sobre la masía que iban a derribar en la Via Julia, la Casa de los Murciélagos”. Un jove membre d’aquest grup es dedicava a guardar materials diversos del barri i els oferia per consulta. Durant una exposició que van fer a la Freire, titulada ‘Gràfica Nou Barris’, va sortir la idea de crear un arxiu o centre d’estudis. Tornant a Juana Lobo, deia: “Arni propuso en la Freire llevar el baul que guardaba en su casa lleno a rebosar de revistas de los diferentes grupos del barrio, fotos de diferentes actos, panfletos…”. I dit i fet, van fundar l’Arxiu. Entre les sòcies fundadores també hi havia la Maria Lluïsa, el Germinal i la Maria Rosa. El seu primer local va ser la biblioteca de la Freire, el magatzem era l’antiga guarderia i el projecte es deia indistintament Arxiu de Roquetes i Centre d’Estudis Populars de Roquetes. El mateix Arni diu, també a la revista dels 25 anys de l’Arxiu: “La historia comenzó suavemente, casi sin querer […] poco a poco fuimos construyendo en el archivo una importancia, la importancia de las personas sencillas y la importancia de las entidades y colectivos que transformaban la sociedad. Fuimos construyendo, difundiendo: nosotros somos protagonistas de nuestra historia”.
L’Arxiu va néixer oficialment el 20 de novembre de 1983 i el 30 de març de 1984 va fer la seva primera activitat pública, una xerrada sobre “la Barcelona olímpica”. L’11 de desembre del mateix any van fer la primera reunió de sòcies i van crear el consell assessor de l’entitat, format per una sòcia, una membre de la Freire i una de la Coordinadora d’Associacions Veïnals i Entitats de Nou Barris. Aquest mateix any van començar a donar el servei públic de consulta, dimarts i dijous de 18h a 20h, que encara perdura avui dia.
L’any 1986 es van aprovar els estatuts de l’entitat que, d’aquesta manera, va quedar legalitzada formalment. El primer president va ser en Francesc Pujol, que té una sala dedicada a l’Arxiu. El 1989 van canviar el nom, adoptant l’actual, Centre d’Estudis Populars i Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Segons diuen a la revista del 25è aniversari: “Se añade històric porque ya tenemos una base histórica extensa […] y se añade Nou Barris porque se ha cumplido un proyecto de trabajo: abarcar todo el distrito”.
L’any 1993, amb motiu del desè aniversari, van publicar un manifest que, en el seu punt cinquè, deia: “Els habitants de Nou Barris tenen dret a conèixer la història col·lectiva que, com a fet cultural, és signe d’identitat i agent democratitzador i de canvi”. El 1995 l’Arxiu va canviar de seu i es va establir al recentment reformat edifici de l’Ateneu Popular 9 Barris. El nou local de l’Arxiu es va inaugurar el 21 d’abril de 1995.
Ja al segle XXI, l’any 2001 van estrenar la seva primera web, ubicada al servidor Noubarris.net, van comprar una càmera de vídeo per gravar actes i van iniciar la digitalització de l’arxiu. L’any 2002, durant unes jornades sobre Roquetes, organitzades amb motiu de l’inici del Pla Comunitari, els van proposar canviar d’espai i anar als nous locals de l’Espai Via Favència, que llavors era un Centre Cívic, junt amb altres dues entitats, 9 Barris Acull i Projectart. Però l’estrena del nou local, l’actual, no es va poder fer fins a l’any 2011, quan van signar el conveni de cessió a canvi de fer un acte a la Festa Major de Nou Barris, que normalment és una visita guiada per l’antic Mental, una xerrada o una presentació d’un llibre.
L’any 2013 van inaugurar el projecte ‘Relligant Nou Barris’, junt amb el Grup d’Història de Nou Barris i Projectart, instal·lant faristols amb codis QR a diferents racons històrics dels barris, amb la participació del Districte. Davant la deixadesa del consistori, que no va fer el manteniment dels faristols, el 2020 van començar el projecte de les ‘Rajoletes’, igual que l’anterior però ara en solitari i amb petites rajoles enganxades a les parets.
Avui dia, l’Arxiu continua fent incansablement la seva funció de salvaguardar la memòria de Nou Barris. El podeu visitar a l’Espai Via Favència (Via Favència 288) i al seu blog.
Activitat ingent
A part de recopilar documentació i facilitar-ne l’accés, l’Arxiu fa moltes altres coses, moltíssimes.
Des dels seus inicis i fins avui, editen un butlletí periòdic, del qual n’han tret gairebé una desena de dossiers monogràfics. Actualment, tenen dos blogs a internet, el propi de l’Arxiu i el del Memorial del Mental; i també són molt actives a Facebook, Twitter i Instagram.
Han editat diversos llibres, els primers van ser Relligant Nou Barris, el 2003 i Camins d’aigua, el 2007. Actualment, estan fent la «Col·lecció Favència», que ja té nou llibres, el darrer «Microhistòries de Nou Barris» de les periodistes Marta de San Nicolás i Ruth Rodríguez.
Han fet més de 30 exposicions. La primera va ser l’any 1984, titulada “Nou Barris informa”. Una de les més recordades és la que van fer l’any 1985 amb el nom “Urbanitzar en diumenge”. Tractava sobre la construcció del barri de Roquetes i primer va ser exposada en plafons repartits per comerços, després, el 22 de desembre, es va inaugurar a la seu de l’Associació Veïnal de Roquetes. En destaca la part de l’any 1964, quan les veïnes van decidir construir el clavegueram, treballant els dies de descans, és a dir, els diumenges. Actualment, tenen quatre exposicions en marxa: una a la Casa de l’aigua, sobre les fonts de Collserola; una altra al MUHBA Oliva Artés, sobre el Mental; una tercera a Can Basté, sobre l’ahir i l’avui de Nou Barris, amb l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya; i una quarta al Castell de Torre Baró, amb maquetes de construccions de Collserola.
Sempre han treballat per la preservació i conservació de la memòria i el patrimoni de Nou Barris. El 1984 van fer demanar a l’Ajuntament incloure el castell de Torre Baró al catàleg de patrimoni i es van sumar a la petició de la Coordinadora d’Associacions Veïnals i Entitats de posar el nom de Puig Antich a un carrer de Nou Barris. Més tard van aconseguir posar el nom de Charlot a una plaça de Verdum. Aquesta tasca es va començar a fer sistemàticament a partir de l’exposició “Identitats”, l’any 1993. Des d’aleshores, han continuat insistint en la protecció del patrimoni: el Mental, les fonts de Collserola, Can Valent, etc.
Fan col·laboracions amb revistes, projectes i entitats del territori. Les primeres van ser l’any 1988, a la Rotllana, de l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé i a la naixent La Prosperitat, de la festa major d’aquest barri.
Des de 1995 organitzen periòdicament rutes comentades per Collserola i n’editen uns treballs monogràfics anomenats Petit arxiu, dels quals ja n’han fet 146. Des de 1996 també fan passejades pels barris, la primera de les quals va ser el 21 d’abril de 1996 entre Can Dragó i Santa Eulàlia de Vilapicina.
Un altre projecte que tenen és ‘Històries de cafè’, dedicat a recollir la història oral dels barris.
També fan els seminaris, activitat de caràcter intern però oberta a tots els públics, amb l’objectiu principal de reflexionar sobre l’entitat.
‘Mirades’ és un projecte que consisteix a sortir els diumenges al matí a fer fotografies a racons de Nou Barris i que van iniciar quan es van adonar que molts d’aquests racons començaven a desaparèixer a causa de la transformació urbanística.
També han col·laborat amb entitats germanes d’altres llocs, com el Grup d’Història de Nou Barris, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésies o el Taller d’Història de Gràcia; i han participat a l’IRMU, Institut Ramon Muntaner, fundació privada que agrupa tots els centres d’estudis de parla catalana.
I, per tota aquesta ingent tasca, l’Arxiu ha rebut diversos premis al llarg de la seva història, entre ells el premi Francesc Layret i, l’any 2000, la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona. L’any 2021 també van guanyar el premi Rafa Juncadella, organitzat per Omnium cultural.
