Visita guiada per la història de Nou Barris
Mentre fem preguntes i fotografies, la gent de l’Arxiu ens fan una fabulosa visita guiada pel local, que resulta ser una visita per la història de Nou Barris.
El material que hi ha a l’Arxiu està organitzat en quatre seccions: l’Arxiu de Nou Barris, l’Arxiu del Moviment Ciutadà, l’Aula de Collserola i el Memorial del Mental.
L’Arxiu de Nou Barris és el gruix de l’arxiu. La biblioteca conté uns 300 llibres, entre els quals destaca «L’abans de Nou Barris. Recull gràfic 1890-1984», dels membres de l’Arxiu Ricard Fernández, Marta Grau i Jordi Sánchez. A l’hemeroteca hi ha més de 600 capçaleres de revistes d’entitats del territori i milers de retalls de premsa que han anat recollint sistemàticament des de 1984. A l’arxiu fotogràfic hi tenen més de 48.000 fotografies en paper, entre les quals destaquen les donades per Kim Manresa, Eva Orti, Antonio Silva i Carlos Navas, entre altres. 40.000 d’aquestes fotografies ja estan digitalitzades, la resta estan en procés. El fons documental inclou més de 800 dossiers, més de 2.500 cartells, més de 200 plànols de totes les èpoques i 150 carpetes amb donacions de particulars, que inclouen documentació d’entitats com correspondència, estatuts, manifestos o tríptics. Hi destaca la donació de Rafa Juncadella, amb documentació acumulada des de 1939. El fons d’imatge i so conté més de 1.500 diapositives, més de 70 pel·lícules i vídeos i més de 300 enregistraments sonors, que són, sobretot, entrevistes i xerrades, com les ‘Històries de cafè’. Aquest fons també l’estan digitalitzant. Gairebé tot està catalogat i es pot buscar a l’ordinador, per barris i per tipus d’entitat. L’any 1989 van crear l’Arxiu Dona, catalogat dins l’Arxiu de Nou Barris amb la paraula clau «moviment feminista». El calaix de sastre inclou materials molt diversos, com adhesius, números de rifes, clauers, pins, bolígrafs, bitllets de tramvies, mocadors, samarretes o trossos de canalitzacions de fonts antigues, entre els quals podem destacar les claus originals de Can Valent, les ulleres del capellà del Mental o el primer arxivador de l’Arxiu. Finalment, el Petit museu inclou objectes de tota mena, com escultures, mostres geològiques, ceràmica, elements arquitectònics, objectes decoratius o accessoris per a mobles, entre els quals destaquen una vietnamita que encara funciona, trofeus de l’Ideal d’en Clavé, plafons de la campanya ‘Relligant Nou Barris’, una urna de l’1 d’octubre, les plaques de l’Avinguda Borbó, la plaça Llucmajor o la de la Harry Walker, dibuixos originals del mestre Cànoves, que va fer vitralls d’esglésies a Nou Barris i Palma de Mallorca, frontals de la Obra Sindical del Hogar o de la desapareguda Villa Concepción, del carrer Joaquim Valls o l’estàtua de la Venus que hi havia al Mirador Apolo, al barri de Torre Baró.
L’Arxiu del Moviment Ciutadà es va crear el 1985 a patir d’una gran donació d’un particular. Està tancat a consulta perquè no està catalogat exhaustivament. Es tracta de documentació i materials que no són de Nou Barris. Entre altres coses, tenen revistes sindicals de la transició i documentació de diversos districtes de Barcelona, també una biblioteca auxiliar, amb llibres d’Horta o Sant Andreu, per exemple. Hi destaca una col·lecció de llibres sobre desaparegudes i represaliades de la Guerra Civil de tot l’estat, que va donar un veí quan va morir la seva dona, que els feia servir per alimentar una web sobre el tema. Recentment, han rebut 10.000 negatius de fotos de carnet de la casa Vanis, a la plaça Eivissa, dels anys setanta fins fa poc, amb els seus corresponents rebuts, on surt el nom de la persona fotografiada.
L’Aula de Collserola es va crear el 1995, quan es van adonar que en tenien molta informació dispersa per totes les seccions de l’Arxiu i van decidir agrupar-la. Actualment, és un dels millors arxius que existeixen sobre la serra de Collserola i el seu creador va ser en Miquel Tormos, que té una sala dedicada a l’Arxiu.
I, finalment, el Memorial del Mental també està arxivat a part i no està obert al públic perquè encara l’estan organitzant. La responsable és la Mercedes Hidalgo, que va ser treballadora del mental.
